FOTOGRAFIA I

LA MATANÇA DEL PORC

Sempre he tingut interès per reflectir, a través de la fotografia, què passa en el meu entorn més proper.
Aquest reportatge sobre la matança del porc és un exemple de com la societat d’avui mantè encara algunes tradicions gairebé anecestrals.

© Jesús Vilamajó

 

FOTOGRAFIA II

FIRATÀRREGA

Durant alguns anys he estat el fotògraf oficial de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega -ara, Firatàrrega-.
Aquí en podeu veure un petit tast dels milers de fotografies que he realitzat, al llarg de les diferents edicions, d’aquest important esdeveniment cultural i teatral.

Aquestes fotografies pertanyen a les edicions del 1990, 1991, 2010, 2013, 2014 i 2015.

© Jesús Vilamajó

FULL CONTACT

FULL CONTACT és una activitat adreçada a artistes emergents que tenen la fotografia com a mitjà d’expressió.

És un punt de trobada que pretén establir intercanvis, així com generar xarxes, ponts i sinergies entre els Full Contact Artists (FCA), -artistes/fotògrafs emergents -per una banda, i per l’altra, els Full Contact Followers (FCF) agents del món de l’art- com són els comissaris independents, els directors de festivals, les galeries, els centres d’art o els editors, amb l’objectiu d’incentivar les col·laboracions i promoure les relacions artístiques i comercials entre ambdós col·lectius.

Full Contact és realitza cada dos anys en el marc del festival internacional SCAN Tarragona organitzar per la Fundació Forvm i l’Ajuntament de Tarragona

Idea i direcció: Jesús Vilamajó
Adjunta direcció: Natàlia Lloreta
Anys: 2012, 2014 i 2016
Lloc: Tinglados del Port de Tarragona

Per saber-ne més:

web del festival SCAN Tarragona
web de Full Contact

EMERGENT-LLEIDA

Emergent-Lleida. Festival Internacional de Fotografia

L’any 2008, esgotat mentalment del món de la fotografia professional -exercia de fotògraf des de l’any 1990-, vaig proposar a l’Associació de fotògrafs professionals de Lleida, a la qual pertanyia, si veurien bé d’organitzar una mena de festival que anés més enllà de les qüestions estrictament tècniques -és el que se solia fer quan un grup de fotògrafs és trobava, per algun motiu: parlar de la tècnica o la composició, organitzar algun congrés…-. jo volia anar una mica més enllà, i aprofundir en el fet fotogràfic, i refelxionar-hi.

D’aquesta idea primigènia en va nàixer el festival Emergent-Lleida. Un festival que va durar poc, però que els que vam tenir el plaer d’impulsar-ho n’estem certament orgullosos. Personalment, el vaig poder dirigir -amb el suport dels companys i companyes de l’associació-, durant els quatre anys que va durar aquest magnífic esdeveniment. Allí, vaig començar a saber el què era la fotografia.

El festival Emergent va representar un punt d’inflexió en el panorama fotogràfic i artístic català i espanyol. Va significar un gran punt de torbada per als fotògrafs emergents de tot el país, i va ser, sens dubte, el millor espai d’intercanvi possible entre agents del món de l’art i els joves artistes vinculats a la fotografia.

Festival Emregent-Lleida
Anys: 2008, 2009, 2010 i 2011
Direcció i comissari general: Jesús Vilamajó
Organitzava: Associació de Fotògrafs Professionals de Lleida

Fotografies de Jesús Vilamajó, Jordi Antó i Jordi Vila

ANÒNIMS

La sèrie Anònims es va exposar a la col·lectiva Territori Lleida, al Centre d’Art la Panera de Lleida, l’any  2010.

El fenomen de la globalització ha afectat profundament les nostres condicions de vida i consum, tal com és d’esperar en un món vertebrat, més que mai, en el flux d’intercanvi de diners, a petita i gran escala. Progressivament hem pres consciència de les conseqüències positives i negatives derivades de l’encongiment del nostre món, i un dels aspectes més crítics és la tendència a l’homogeneització d’hàbits i costums. Les noves tecnologies contribueixen a la contínua circulació d’informació d’un extrem a l’altre del món, i el triomf del capitalisme ha uniformitzat uns hàbits de consum i ha reforçat el vincle fictici entre l’adquisició de béns i la felicitat.

Tanmateix, tal com apunta Jesús Vilamajó a partir de la seva sèrie fotogràfica, hi ha persones que mantenen una relació particular amb aquestes tendències globals. Es tracta d’habitants de pobles de les comarques de Ponent, que contemplen amb certa distància i escepticisme alguns dels principis i necessitats que es propaguen i es publiciten a través dels mitjans de comunicació. Són gent que encara avui, potser sense adonar-se’n mantenen costums heretats dels seus avantpassats, que es contraposen a les necessitats dels ciutadans de les metròpolis actuals.

Fragment del text publicat al catàleg Territori Lleida, editat l’any 2010 pel Centre d’Art la Panera de Lleida.

Nu

Nu. Sèrie fotogràfica d’investigació personal sobre el nu femení.
Una part d’aquesta sèrie fotogràfica va formar part de l’exposició Condició humana, que vaig realitzar a la sala Coma Estadella de Lleida, l’any 2010.

Model: Sílvia
Mides: des de 15×20 cm fins a 100×140 cm.
Impressió: paper Hahnemühle 300 gr

 

ARXIUS DE FAMÍLIA

Revisitem la història local de Tàrrega a través de fotografies i pel·lícules de cinema trobades en arxius familiars.

Arxius de família indaga sobre el paper que juga la fotografia i el cinema en la construcció de la història particular de cada un de nosaltres i, en el seu conjunt, sobre la història i la identitat col·lectiva.

Entre el 2015 i 2016 s’han recollit més de 7.000 fotografies, en paper i plaques de vidre, i més de 1.000 minuts de pel·lícules de cinema de 8 mm i Súper 8 mm.  Tot el material s’ha digitalitzat i el fons resultant a passat a disposició de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.


Comissaris:

Jesús Vilamajó
Natàlia Lloreta

Exposició:
Del 6 de maig al 26 de juny de 2016
Museu Comarcal de l’Urgell i Arxiu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega


Arxius de família al al programa Som el què fem de TV3.

 

I AM ABLE

Un projecte artístic i documental que trenca barreres, tòpics i prejudicis, i incideix en l’imaginari col·lectiu sobre el paper que les persones amb «discapacitat» poden jugar en aquest món complex, difícil i altament competitiu.

A través del vídeo, la fotografia o els textos, en Quim -un noi de 20 anys amb síndrome de Down i protagonista d’aquesta història- ens parla de la seva experiència de vida, de les seves il·lusions i de les seves frustracions; i abraça i reflexiona entorn de valors tan universals com l’amor, l’amistat, el sexe, la felicitat, la mort…

I am able és una mirada real, directa i sense trucs, a partir de la mirada «capaç» i singular que en Quim té sobre la realitat, sobre la vida.

I am able és doncs un projecte expositiu que a través de diferents disciplines artístiques indaga sobre el vast paisatge mental d’una persona amb discapacitat intel·lectual. Una tasca que pretén generar consciència entre la ciutadania sobre la necessitat de caminar cap a una societat plenament inclusiva, a favor d’una diversitat necessària i enriquidora.


Direcció i comissariat: Jesús Vilamajó

Performer: Quim Vilamajó